OPINIÓ – Sopar per a tretze

Ramon Puig – Col·laborador d’Ona Codinenca

dinner-601576_1280“Els tretze regidors del consistori, acompanyats per la secretària de l’Ajuntament, han acabat el darrer ple al voltant de la taula d’un conegut restaurant, proper al poble. Segons l’alcalde “Això ha estat una proposta que va sortir de l’oposició en el darrer ple i s’ha anat parlant durant la darrera setmana. Aquest ha estat el motiu del canvi d’horari, per poder acabar més d’hora i no anar tan tard a sopar”.

El menú ha estat unes quantes tapes com a entrant, seguit d’un assortit d’amanides i un segon que han triat a la carta. El cambrer que els ha servit ha deixat molt clar que han pagat a la catalana. Han demanat el compte i el regidor de l’àrea econòmica ha dividit pels que eren. En acabat del sopar, els regidors més joves han proposat de seguir una estona més però aquí hi ha hagut divisió d’opinions, i no per temes de color polític, sinó per temes d’edat i de compromisos familiars.

Segons l’alcalde, no descarten que aquest fet es pugui dur a terme just abans de l’estiu, com ha estat en aquest cas, i al voltant de les festes de Nadal. Ha estat una vetllada molt amena, on no s’ha parlat en cap moment de política municipal.”

Aquesta situació aquí Sant Feliu no sé si ha passat alguna vegada, en cap moment dóno cap pista per si mai ha passat aquí al poble… Actualment, sí que són tretze regidors, sí que la funció de secretaria recau sobre el gènere femení i sí que actualment tenim, i segurament tindrem, alcalde i no alcaldessa… però tal i com diuen, tota coincidència amb la realitat, és pura casualitat.

Aquesta situació, però, sé que ha passat, si més no, en un Ajuntament, ja fa uns quants anys. Jo era molt jovenet i una persona molt més gran que jo, el meu amic, el senyor Ramon (que aleshores ja era octogenari), em va dir que ell no havia vist mai que els regidors d’un ajuntament poguessin acabar fent un sopar tal i com havia anat aquell. Ell havia vist el sopar, perquè, per casualitat, va coincidir en el mateix menjador. Val a dir que aquell sopar no va ser l’últim. Els faltaven uns anys per acabar el mandat i en van fer algun més. Crec recordar que hi havia tres partits, i de diferents pensaments.

Jo vaig pensar que no deuria ser tan complicat això de sopar tots junts (ja he dit que era molt jove). Ara penso, que el senyor Ramon tenia molta raó, és complicadíssim. Però si ha passat una vegada, i segurament a d’altres llocs que jo no conec, perquè no pot tornar a passar?

En Whinston Churchill va dir: “El polític ha de se capaç de predir el que ha de passar demà, el mes que ve i d’aquí un any, i després explicar perquè va passar”. Jo no sóc polític, i tampoc vull predir què passarà, però si que estaria orgullós que al poble on he votat es repetís algun sopar com el que em van explicar quan era jove, i si per casualitat coincideixo al restaurant, ja faré de senyor Ramon… però un xic més jove que el meu amic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s