OPINIÓ – No és qüestió de colors

Jana Rey 

Aquests últims dies començo a estar inquieta per les eleccions. La veritat és que no estic especialment implicada en la política santfeliuenca però m’agrada exercir el meu dret a vot (aquest pel que tantes dones van lluitar, en certa manera sempre sento que els hi dec) d’una manera responsable.

Tot i no estar-hi implicada, sempre he pensat que els canvis es comencen des de baix, des de cada decisió que prenem diàriament, des de l’ajuntament del poble més petit. Tot i això, no sé fins a quin punt puc demanar fets a un ajuntament d’un poble com Sant Feliu.

Després del desengany de la política en general, no sé si puc confiar en que un programa electoral respongui a totes les meves inquietuds. Suposo que en pobles com Sant Feliu, del que te’n refies són dels principis d’una persona, més enllà del partit que representi, però això sempre dona molt marge de desencís. El que tinc clar són quatre pilars que no estic disposada a sacrificar sota cap concepte: Vull que els meus impostos s’inverteixin per a que a cap família d’aquest poble li faltin els elements bàsics als que tots tenim dret. Que el nivell de deute del poble no superi el que és raonable (no m’agradaria que ens convertíssim en una llegenda com algun poble veí), encara que això suposi deixar de fer alguna d’aquelles obres que donen vots.

També m’agradaria seguir apostant pel reciclatge, sempre he pensat que això es un símptoma d’evolució. Per últim, que tots els nouvinguts formin part del poble, que se sentin acollits, més enllà de banderes. Sobretot, m’agradaria tenir com a alcalde a una persona que de veritat estimi al poble, i aquest sigui el principal motor per prendre decisions, més enllà de beneficis personals, vots per a les següents eleccions i popularitat en general.

A part d’aquests pilars bàsics, estic d’acord amb el senyor Carbonell en el seu article “Des del Carrer Vic” (eleccionsonacodinenca.com:2015) quan diu que una persona no hauria de passar més d’un temps concret en una posició com la d’alcalde. Renovar els ulls amb els que es mira el poble és un exercici sà i permet mantenir la imprescindible transparència de la gestió pública. En definitiva, és important que aquest càrrec no es converteixi en una tasca perenne. La força amb la que es comença no és la mateixa després d’uns anys, com passa amb qualsevol altre projecte vital.

Posicionar-se per ser alcalde en un poble deu aportar tants moments bons, com sacrificis i decepcions. Tots els caps de llista compten amb un tret comú, la valentia, però a la vegada cadascun d’ells compta amb característiques particulars, que els fan especials i molt vàlids per a ser bons alcaldes. La força de la joventut, l’experiència en la política, el seguiment des de l’oposició o la força d’un nou partit. Per a mi, però, el més important per desequilibrar la balança és saber quin d’ells s’estima tant aquest poble com per estar disposat a escoltar i a prendre decisions més enllà del benefici personal i la popularitat.

Anuncis

Un pensament sobre “OPINIÓ – No és qüestió de colors

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s